30.5.08

Harmonices Mundi (1619) i la tercera llei de Kepler

En 1619, Kepler publica el llibre Harmonices Mundi, que conté la primera formulació de la tercera llei: per a qualsevol planeta, el quadrat del seu període orbital és proporcional al cub de la distància mitjana amb el Sol.
En aquest llibre, Kepler reprèn la teoria formulada en Misterium cosmographicum.
Kepler considera que l’univers està regit per lleis harmòniques, i intenta explicar els moviments planetaris segons les proporcions entre diversos poliedres, que relaciona amb escales musicals: cada planeta produeix un to musical amb la seva rotació al voltant del Sol. Les variacions de velocitat del planetes produeixen les variacions de les notes.
La formulació de la tercera llei és el resultat d’aquestes recerques sobre les proporcions dels tons musicals i les formes dels sòlids polièdrics, i sobre l'harmonia.

26.5.08

Les dues primeres lleis de Kepler i Galileu


L’any 1609, 24 anys abans de la condemna a Galileu Galilei, Kepler va publicar a Praga el llibre Astronomia nova aitologetos sev physica coelestis, tradita commentariis de motibvs stellae Martis, ex observationibus G. V. Tychonis Brahe: jussu et sumptibus Rvdolphi II . romanorum imperatoris etc.: Plurimum annorum pertinaci studio elaborata Pragae.
En aquest llibre, Kepler enuncia dues de les seves lleis:


  • Els planetes es desplacen en òrbites el·líptiques amb el Sol situat en un dels focus de l’el·lipse.

  • El radi vector d'un planeta escombra àrees iguals en intervals de temps iguals.

L’obra de Kepler és acceptada i no provoca la reacció que provoca Galileu. Les raons són diverses:

  • Kepler, a Praga, està sota la protecció de l’emperador, mentre Galileu, a Roma, està sota el poder del Papa i de l’Església;
  • Kepler escriu en llatí, llengua molt minoritària en els segles XVI i XVII, mentre que Galileu publica en Italià la majoria de la seva obra;
  • Les tesis i argumentacions de Kepler poden ser interpretades com un model matemàtic formulat per explicar els moviments dels planetes, mentre que les afirmacions de Galileu no poden ser més que afirmacions cosmològiques;
  • Finalment, les argumentacions de Galileu conviden a reafirmar l’observació encara que contradigui l’autoritat.

22.5.08

Dibuix de l'univers


El meu fill, en Max, m'ha regalat aquest dibuix de l'univers amb un coet, el sistema solar, galàxies i una estrella.

15.5.08

Panoràmica de la Nebulosa de Carina (NGC 3372)

En aquesta imatge espectacular de la Gran Nebulosa de Carina (NGC 3372), situada a la constel·lació de Carina, anomenada així perquè és la quilla de l’antiga gran constel·lació Nau d’Argos, el vaixell de Jasó i els Argonautes, està formada per la composició de 48 fotografies fetes amb la càmera ACS del telescopi espacial Hubble. El color vermell correspon a emissions de sulfur, el verd, a emissions d’hidrogen i el blau, a emissions d’oxigen.

La Gran Nebulosa de Carina, situada a 7.500 anys llum de la Terra, abasta més de 300 anys llum i allotja l’estrella supermassiva Eta Carina, una estrella variable que fou observada per Halley el 1677, quan tenia una magnitud de 4. Cap a 1840 era una de les estrelles més lluminoses de l’univers, i avui dia té una magnitud canviant entre 6 i 8.

Credit: NASA, ESA, N. Smith (University of California, Berkeley), and The Hubble Heritage Team (STScI/AURA)

14.5.08

La Fada de la Nebulosa de l'Àliga (M16 o NGC 6611)

La Fada de la Nebulosa de l’Àliga és un pilar de pols gegantí, de 10 anys llum d’alçada.

Credit: NASA, ESA, and The Hubble Heritage Team STScI/AURA)
.
La Nebulosa de l'Àliga és un cúmul obert (M16) associat a una nebulosa difusa IC4703. Està situat en la constel·lació Serp, a la seva cua (Serpens Cauda). Es tracta d'un gran núvol de gas i pols interestel·lar on es creen estrelles.

10.5.08

Les Galàxies de les Antenes (NGC 4038 , NGC 4039) són més pròximes a la Terra que no es pensava

La imatge de l’esquerra, presa per Robert Gendler, mostra les dues galàxies NGC 4038 i NGC 4039, conegudes com les Galàxies de les Antenes, que es troben en la tercera fase de col·lisió galàctica.
La imatge de la dreta, presa amb la càmera ACS del telescopi orbital Hubble, mostra un tros de la cua originada per la marea gravitatòria d’aquestes galàxies. El component visible principal són estrelles blaves joves recentment formades fora del gas que s'acumula al llarg de l’eix central de la cua. També es poden veure moltes galàxies de fons vermelles. La regió és plena de milers d'estrelles vermelles dèbils, només visibles quan es fa un zoom sobre la imatge.
S’han mesurat els colors i la brillantor de les estrelles vermelles gegants del sistema i s’ha deduït que les Galàxies de les Antenes són molt més properes que no s’havia pensat: 45 milions d’anys llum, en lloc dels 65 milions d’anys llum que s’atribuïen.

Credit: NASA, ESA & Ivo Saviane (European Southern Observatory)/Robert Gendler

8.5.08

Sentència de condemna a Galileu Galilei (1633)

“Decimos, pronunciamos sentenciamos y declaramos que tú, el susodicho Galileo, por los hechos deducidos en el proceso y por ti confesados, para este Santo Oficio te has hecho vehementemente sospechoso de herejía por haber sostenido y creído la doctrina, falsa y contraria a las Sagradas y divinas Escrituras, que mantiene que el sol es centro de la tierra y que no se mueve de oriente a occidente, y que la tierra se mueve y no es centro del mundo; y que se puede tener y defender por probable una opinión después de ser declarada y definida como contraria a las Sagradas Escrituras. Consiguientemente, has incurrido en todas las censuras y penas que imponen y promulgan los cánones sagrados y otras constituciones generales y particulares contra los delincuentes de tu clase.”

"Diciamo, pronunziamo sentenziamo e dichiaramo che tu, Galileo sudetto, per le cose dedotte in processo e da te confessate come sopra, ti sei reso a questo S.o Off.o veementemente sospetto d'eresia, cioè d'aver tenuto e creduto dottrina falsa e contraria alle Sacre e divine Scritture, ch'il sole sia centro della terra e che non si muova da oriente ad occidente, e che la terra si muova e non sia centro del mondo, e che si possa tener e difendere per probabile un'opinione dopo esser stata dichiarata e diffinita per contraria alla Sacra Scrittura; e conseguentemente sei incorso in tutte le censure e pene dai sacri canoni e altre constituzioni generali e particolari contro simili delinquenti imposte e promulgate. Dalle quali siamo contenti sii assoluto, pur che prima, con cuor sincero e fede non finta, avanti di noi abiuri, maledichi e detesti li sudetti errori e eresie, e qualunque altro errore e eresia contraria alla Cattolica e Apostolica Chiesa, nel modo e forma da noi ti sarà data.
E acciocché questo tuo grave e pernicioso errore e transgressione non resti del tutto impunito, e sii più cauto nell'avvenire e essempio all'altri che si astenghino da simili delitti. Ordiniamo che per publico editto sia proibito il libro de' Dialoghi di Galileo Galilei.
Ti condaniamo al carcere formale in questo S.o Off.o ad arbitrio nostro; e per penitenze salutari t'imponiamo che per tre anni a venire dichi una volta la settimana li sette Salmi penitenziali: riservando a noi facoltà di moderare, mutare o levar in tutto o parte, le sodette pene e penitenze. E così diciamo, pronunziamo, sentenziamo, dichiariamo, ordiniamo e reservamo in questo e in ogni altro meglior modo e forma che di ragione potemo e dovemo.”

Text complet en italià de la sentència de condemna a Galileu Galilei