La galàxia Messier 66 i el Triplet del Lleó

Aquesta imatge de la galàxia Messier 66, feta amb el telescopi espacial Hubble, mostra una galàxia espiral inusual, deformada per la interacció de les galàxies Messier 65 i NGC 3628. A la fotografia, es pot veure com la interacció amb les dues galàxies veïnes deforma els braços de l'espiral, que sembla que se superposin al disc principal. 

Image credit: NASA, ESA and the Hubble Heritage (STScI/AURA)-

ESA/Hubble Collaboration. Acknowledgement: Davide De Martin and Robert Gendler

El grup de galàxies, conegut amb el nom de Triplet del Lleó, es troba a 35 milions d'anys llum de la Terra, a la constel·lació del Lleó. Arp va incloure aquest grup en el seu catàleg de galàxies peculiars amb el número 317.

Imatge de galàxies molt llunyanes. Great Observatories Origins Deep Survey (GOODS) South field

Aquesta imatge composta, presa amb els quatre telescopis de 8,2 metres del Very Large Telescope (VLT) de l’ESO, mostra algunes de les galàxies més tènues mai vistes, situades a 10.000 milions d’anys llum de la Terra.

Credit: Crèdit:  ESO/M. ESO / M. Hayes Hayes

La galàxia ESO 306-17, una galàxia el·líptica

Credit: NASA, ESA and Michael West (ESO)

La galàxia ESO 306-17, que està situada a mil milions d’anys llum de la Terra, és un grup fòssil, una vella galàxia aïllada en un mar enorme de matèria fosca. Els grups fòssils són el resultat del xoc d'una galàxia amb les galàxies veïnes, que les va absorbint.

Les galàxies que, en aquesta foto, feta amb l'Advanced Camera for Surveys del telescopi Hubble el mes de novembre de 2008, sembla que envolten l'ESO 306-17, estan en realitat en un pla diferent, més properes a la Terra.

El Núvol Petit de Magallanes (2)

Credit: ESO

Aquesta segona imatge del Núvol Petit de Magallanes s’ha fet amb el Wide Field Imager del telescopi de 2,2 metres MPG/ESO del observatori La Silla, a Chile.

El Núvol Petit de Magallanes

Credit: NASA, ESA, and A. Nota (STScI/ESA)

En aquesta imatge del telescopi espacial Hubble, es pot veure una de les àrees més dinàmiques i intricades de l’univers on es formen estrelles, situada a 210.000 anys llum, al Núvol Petit de Magallanes.
Els Núvols de Magallanes són dues galàxies nanes irregulars satèl·lits de la Via Làctia.
El centre de la regió està format pel cúmul d’estrelles brillants NGC 346. El torrent de radiació i d’energia que surt del cúmul d’estrelles més calentes crea una escultura de pols i gas en les àrees denses del voltant.

La nebulosa d'Orió. Imatge infraroja del telescopi VISTA

 

Credit:ESO/J. Emerson/VISTA. Acknowledgment: Cambridge Astronomical Survey Unit

Aquesta foto de la nebulosa d’Orió es va fer amb el nou telescopi VISTA (Visible and Infrared Survey Telescope for Astronomy) de 4,1 metres de l’observatori Paranal.

La nebulosa d'Orió és una incubadora estel·lar situada a 1.350 anys llum de la terra. La nova imatge en infraroig permet distingir moltes estrelles joves en formació que no es poden observar amb llum visible.

Evolució recent de les galàxies

La comparació del cens actual de galàxies (galàxies locals de la foto superior) amb el cens de galàxies de fa sis mil milions d'anys (galàxies llunyanes de la foto inferior) mostra que el nombre de galàxies espirals ha augmentat i que ha disminuït el nombre de galàxies peculiars.
Actualment, hi ha moltes més galàxies espirals (el 72%) que galàxies peculiars (10%), mentre que fa sis mil milions d'anys hi havia més galàxies peculiars (el 52%) que espirals (el 31%).
Els astrònoms pensen que aquesta evolució de les galàxies peculiars, que es converteixen en galàxies espirals, és causada pel gran nombre de col·lisions i fusions que s'han produït en el passat recent (hipòtesi de la reconstrucció espiral formulada pels astrònoms François Hammer i Rodney Delgado-Serrano).

Credit: NASA, ESA, Sloan Digital Sky Survey, R. Delgado-Serrano and F. Hammer (Observatoire de Paris)

La galàxia del Remolí

Credit: NASA,ESA,S. Beckwith (STScI), and The Hubble Heritage Team (STScI/AURA)

El grup de galàxies format per la galàxia del Remolí (NGC 5194) i la galàxia NGC5195, situat a una distància de 23 milions d’anys llum, amb una magnitus aparent +8,4, és fàcilment observable a la constel·lació dels Llebrers (Canes Venatici). Les dues galàxies tenen una forta interacció que es manifesta en els nuclis opacs de gas dens, que es poden veure en els braços en espiral de la galàxia del Remolí.

Les dues galàxies formen part del grup M51, format també per la galàxia del Gira-sol (NGC 5055) i per les galàxies NGC 5023, NGC 5229, UGC 8313 i UGC 8331.

L'univers conegut

Credit & Copyright: American Museum of Natural History

La nebulosa NGC 6334

Credit: ESO

La nebulosa NGC 6334, també coneguda com nebulosa Urpa d’Os o Pota de Gat, que està situada a 5.500 anys llum de distància, a la costel·lació de l’Escorpí, és una àmplia regió de la nostra galàxia on s'han format estrelles masives.

Aquesta fotografia s’ha fet amb el telescopi MPG/ESO de 2.2 metres de l’observatori La Silla de Chile.

L'objecte més llunyà mai observat de l'univers

Recreació artística de l'esclat de raigs gamma GRB 090423. Crèdits: ESO PR Photo 17a/09

El 23 d’abril de 2009, el satèl·lit Swift de la NASA va detectar una ràfega de raigs gamma (GRB 090423) d’una estrella que va morir.

A les poques hores del descobriment, el telescopi VLT de l’ESO va mostrar que l’esclat de raigs gamma detectat és la signatura de l’explosió de l’objecte més llunyà de l’univers, a 13.000 milions d’anys llum, només 640 milions d’anys llum després del Big Bang.

El Quintet d’Stephan: quatre galàxies en trajectòria de col·lisió

Crèdit: ESA

El Quintet d’Stephan és una agrupació visual de galàxies formada per un grup compacte de quatre galàxies amb fortes interaccions (NGC 7317, NGC 7318a, NGC 7318b, NGC 7319) i una cinquena galàxia que no interactua amb les altres (NGC 7320). El grup compacte està situat a uns 340 milions d'anys llum de distància, a la constel·lació de Pegasus. Les galàxies del grup compacte mostren signes de violentes interaccions i col·lisions, amb formes distorsionades i llargs filaments d’estrelles i de gas.

Crèdit: N.A.Sharp/NOAO/AURA/NSF

L'estudi de les quatre galàxies en trajectòria de col·lisió, que formen el grup compacte, pot aportar informació sobre l'origen de l'univers fa 14.000 milions d'anys.

El sistema de galàxies Arp 194

Crèdit: la NASA, l'ESA i l'Equip de Patrimoni de Hubble (STScI / AURA)

En aquesta fotografia del telescopi espacial Hubble, podem veure un grup de galàxies que interactuen, el grup Arp 194, a la constel·lació de Cefeu, a 600 milions d’anys llum de la Terra.

A la part superior veiem dues galàxies que xoquen i una espectacular font còsmica d’estrelles, gas i pols que sembla connectar amb una tercera galàxia que, en realitat, està més lluny i no interactua amb les altres dues. En color blau, veiem cúmuls estel·lars d’estrelles joves en formació.

El Sextet de Seyfert, el grup compacte de galàxies H79

Credit: NASA/ESA, J. English (U. Manitoba), S. Hunsberger, S. Zonak, J. Charlton, S. Gallagher (PSU), and L. Frattare (STScI)

El Sextet de Seyfert és una col·lecció visual de cinc galàxies i un núvol de gas, pols i estrelles, situada a la constel·lació de la Serp, entre Rho i Pi, a 190 milions d’anys llum de la Terra.
Quatre galàxies del Sextet formen part del grup compacte, que ocupa una extensió de 100.000 anys llum: la galàxia lenticular NGC 6027, la galàxia espiral NGC 6027a, i les galàxies NGC 6027b, i NGC 6027c. Entre aquestes quatre galàxies es produeix una forta interacció gravitacional, ja que ocupen un volum inferior al de la Via Làctia.
La cinquena galàxia, la galàxia espiral NGC 6027d, no interactua amb les altres quatre, ja que és en el rerefons, cinc vegades més lluny, alineada amb les altres quatre.
Finalment el sisè objecte, NGC 6027e, el núvol de gas, pols i estrelles de la dreta, és una marea d’estrelles que surt de la galàxia NGC 6027.
Previsiblement, en el futur, les quatre galàxies del grup compacte acabaran per xocar i originaran una nova galàxia.

Carl Seyfer, que va descobrir el grup compacte H79 en 1948, va observar que els espectres òptics de les galàxies d’H79 tenien fortes línies en emissió d’alta ionització. Aquest fenomen es coneix amb el nom de nucli actiu de galàxia (NAG). Una galàxia té un nucli actiu quan es produeix un fenomen energètic en el nucli que no es pot atribuir a les estrelles, ni al gas, ni a la pols. Es pensa que les radiacions del NAG són el resultat de l'acreció al voltant del forat negre supermassiu situat en el centre de la galàxia. En astronomia, l'acreció és el fenomen de creixement d'un cos per agregació de cossos menors.

Els cúmuls globulars de la misteriosa galàxia gegant NGC 7049

Crèdit: NASA, l'ESA i W. Harris (Universitat de McMaster, Ontario, Canadà)

La galàxia NGC 7049 és una galàxia a mig camí entre les galàxies espirals i les galàxies el·líptiques. A diferència de les galàxies el·líptiques, NGC presenta un nombre molt petit de cúmuls globulars. Els cúmuls globulars són grups esfèrics d’estrelles velles que orbiten al voltant d’una galàxia.

En aquesta foto de la galàxia NGC 7049, feta amb el telescopi espacial Hubble, es poden distingir els cúmuls globulars, que es veuen com a punts brillant a l’halo de la galàxia, que és la regió de llum difusa al voltant de la galàxia.