L'objecte més llunyà mai observat de l'univers

Recreació artística de l'esclat de raigs gamma GRB 090423. Crèdits: ESO PR Photo 17a/09

El 23 d’abril de 2009, el satèl·lit Swift de la NASA va detectar una ràfega de raigs gamma (GRB 090423) d’una estrella que va morir.

A les poques hores del descobriment, el telescopi VLT de l’ESO va mostrar que l’esclat de raigs gamma detectat és la signatura de l’explosió de l’objecte més llunyà de l’univers, a 13.000 milions d’anys llum, només 640 milions d’anys llum després del Big Bang.

El Quintet d’Stephan: quatre galàxies en trajectòria de col·lisió

Crèdit: ESA

El Quintet d’Stephan és una agrupació visual de galàxies formada per un grup compacte de quatre galàxies amb fortes interaccions (NGC 7317, NGC 7318a, NGC 7318b, NGC 7319) i una cinquena galàxia que no interactua amb les altres (NGC 7320). El grup compacte està situat a uns 340 milions d'anys llum de distància, a la constel·lació de Pegasus. Les galàxies del grup compacte mostren signes de violentes interaccions i col·lisions, amb formes distorsionades i llargs filaments d’estrelles i de gas.

Crèdit: N.A.Sharp/NOAO/AURA/NSF

L'estudi de les quatre galàxies en trajectòria de col·lisió, que formen el grup compacte, pot aportar informació sobre l'origen de l'univers fa 14.000 milions d'anys.

El sistema de galàxies Arp 194

Crèdit: la NASA, l'ESA i l'Equip de Patrimoni de Hubble (STScI / AURA)

En aquesta fotografia del telescopi espacial Hubble, podem veure un grup de galàxies que interactuen, el grup Arp 194, a la constel·lació de Cefeu, a 600 milions d’anys llum de la Terra.

A la part superior veiem dues galàxies que xoquen i una espectacular font còsmica d’estrelles, gas i pols que sembla connectar amb una tercera galàxia que, en realitat, està més lluny i no interactua amb les altres dues. En color blau, veiem cúmuls estel·lars d’estrelles joves en formació.

El Sextet de Seyfert, el grup compacte de galàxies H79

Credit: NASA/ESA, J. English (U. Manitoba), S. Hunsberger, S. Zonak, J. Charlton, S. Gallagher (PSU), and L. Frattare (STScI)

El Sextet de Seyfert és una col·lecció visual de cinc galàxies i un núvol de gas, pols i estrelles, situada a la constel·lació de la Serp, entre Rho i Pi, a 190 milions d’anys llum de la Terra.
Quatre galàxies del Sextet formen part del grup compacte, que ocupa una extensió de 100.000 anys llum: la galàxia lenticular NGC 6027, la galàxia espiral NGC 6027a, i les galàxies NGC 6027b, i NGC 6027c. Entre aquestes quatre galàxies es produeix una forta interacció gravitacional, ja que ocupen un volum inferior al de la Via Làctia.
La cinquena galàxia, la galàxia espiral NGC 6027d, no interactua amb les altres quatre, ja que és en el rerefons, cinc vegades més lluny, alineada amb les altres quatre.
Finalment el sisè objecte, NGC 6027e, el núvol de gas, pols i estrelles de la dreta, és una marea d’estrelles que surt de la galàxia NGC 6027.
Previsiblement, en el futur, les quatre galàxies del grup compacte acabaran per xocar i originaran una nova galàxia.

Carl Seyfer, que va descobrir el grup compacte H79 en 1948, va observar que els espectres òptics de les galàxies d’H79 tenien fortes línies en emissió d’alta ionització. Aquest fenomen es coneix amb el nom de nucli actiu de galàxia (NAG). Una galàxia té un nucli actiu quan es produeix un fenomen energètic en el nucli que no es pot atribuir a les estrelles, ni al gas, ni a la pols. Es pensa que les radiacions del NAG són el resultat de l'acreció al voltant del forat negre supermassiu situat en el centre de la galàxia. En astronomia, l'acreció és el fenomen de creixement d'un cos per agregació de cossos menors.

Els cúmuls globulars de la misteriosa galàxia gegant NGC 7049

Crèdit: NASA, l'ESA i W. Harris (Universitat de McMaster, Ontario, Canadà)

La galàxia NGC 7049 és una galàxia a mig camí entre les galàxies espirals i les galàxies el·líptiques. A diferència de les galàxies el·líptiques, NGC presenta un nombre molt petit de cúmuls globulars. Els cúmuls globulars són grups esfèrics d’estrelles velles que orbiten al voltant d’una galàxia.

En aquesta foto de la galàxia NGC 7049, feta amb el telescopi espacial Hubble, es poden distingir els cúmuls globulars, que es veuen com a punts brillant a l’halo de la galàxia, que és la regió de llum difusa al voltant de la galàxia.