26.5.08

Les dues primeres lleis de Kepler i Galileu


L’any 1609, 24 anys abans de la condemna a Galileu Galilei, Kepler va publicar a Praga el llibre Astronomia nova aitologetos sev physica coelestis, tradita commentariis de motibvs stellae Martis, ex observationibus G. V. Tychonis Brahe: jussu et sumptibus Rvdolphi II . romanorum imperatoris etc.: Plurimum annorum pertinaci studio elaborata Pragae.
En aquest llibre, Kepler enuncia dues de les seves lleis:


  • Els planetes es desplacen en òrbites el·líptiques amb el Sol situat en un dels focus de l’el·lipse.

  • El radi vector d'un planeta escombra àrees iguals en intervals de temps iguals.

L’obra de Kepler és acceptada i no provoca la reacció que provoca Galileu. Les raons són diverses:

  • Kepler, a Praga, està sota la protecció de l’emperador, mentre Galileu, a Roma, està sota el poder del Papa i de l’Església;
  • Kepler escriu en llatí, llengua molt minoritària en els segles XVI i XVII, mentre que Galileu publica en Italià la majoria de la seva obra;
  • Les tesis i argumentacions de Kepler poden ser interpretades com un model matemàtic formulat per explicar els moviments dels planetes, mentre que les afirmacions de Galileu no poden ser més que afirmacions cosmològiques;
  • Finalment, les argumentacions de Galileu conviden a reafirmar l’observació encara que contradigui l’autoritat.