En 1619, Kepler publica el llibre Harmonices Mundi, que conté la primera formulació de la tercera llei: per a qualsevol planeta, el quadrat del seu període orbital és proporcional al cub de la distància mitjana amb el Sol.
En aquest llibre, Kepler reprèn la teoria formulada en Misterium cosmographicum.
Kepler considera que l’univers està regit per lleis harmòniques, i intenta explicar els moviments planetaris segons les proporcions entre diversos poliedres, que relaciona amb escales musicals: cada planeta produeix un to musical amb la seva rotació al voltant del Sol. Les variacions de velocitat del planetes produeixen les variacions de les notes.
La formulació de la tercera llei és el resultat d’aquestes recerques sobre les proporcions dels tons musicals i les formes dels sòlids polièdrics, i sobre l'harmonia.
Kepler considera que l’univers està regit per lleis harmòniques, i intenta explicar els moviments planetaris segons les proporcions entre diversos poliedres, que relaciona amb escales musicals: cada planeta produeix un to musical amb la seva rotació al voltant del Sol. Les variacions de velocitat del planetes produeixen les variacions de les notes.
La formulació de la tercera llei és el resultat d’aquestes recerques sobre les proporcions dels tons musicals i les formes dels sòlids polièdrics, i sobre l'harmonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada