El model cosmològic predominant a principis del segle XVII era el model geocèntric ptolemaic. La Terra, immòbil, ocupa el centre de l'univers. Al voltant de la Terra, giren els planetes, la Lluna i el Sol. Les estrelles són una esfera fixa que gira al voltant de la terra. Per resoldre el problema del moviment aparent dels planetes (retrogradació, variació de la brillantor i diferent durada de les revolucions del astres), Ptolomeu introdueix en el segle II els epicicles i els deferents.
Els epicicles i els deferents són cercles sobre els quals orbiten els planetes. Els deferents són cercles de gran radi que tenen com a centre la Terra. Els epicicles són cercles de radi més petit sobre els quals giren el planetes. El centre de l’epicicle, que se situa sobre el deferent, gira al voltant de la Terra.
Tycho Brahe (1546-1601) postula un model geocèntric evolucionat basat en els epicicles i els deferents. Segons aquest model, Mart, Venus, Júpiter i Saturn giren al voltant del Sol, i aquest i la Lluna giren al voltant de la Terra.
Tycho Brahe, Tychonis Brahe Astronomiae instauratae mechanica
Kepler és un heliocèntric convençut, seguidor de Copèrnic. Per substituir els models geocèntrics de Ptolomeu i de Tycho Brahe, massa complicats i allunyats del seu ideal d'harmonia i elegància, Kepler busca un model d'òrbites heliocèntriques simples, que expliquin les observacions i permetin predir les posicions futures dels astres.
A la part IV d’ Astronomia nova, Kepler, basant-se en les observacions fetes per Tycho Brae, estudia els models d’òrbita que poden explicar els moviments del planeta Mart. El resultat de l’anàlisi és que l’òrbita de Mart i de la Terra han de ser el·líptiques, amb el Sol en un del focus de l’el·lipse. Només unes òrbites el·líptiques poden explicar el moviment històric del planeta i poden servir per fer prediccions de la situació futura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada