24.2.10

El Núvol Petit de Magallanes (2)

Credit: ESO

Aquesta segona imatge del Núvol Petit de Magallanes s’ha fet amb el Wide Field Imager del telescopi de 2,2 metres MPG/ESO del observatori La Silla, a Chile.

15.2.10

El Núvol Petit de Magallanes

Credit: NASA, ESA, and A. Nota (STScI/ESA)

En aquesta imatge del telescopi espacial Hubble, es pot veure una de les àrees més dinàmiques i intricades de l’univers on es formen estrelles, situada a 210.000 anys llum, al Núvol Petit de Magallanes.
Els Núvols de Magallanes són dues galàxies nanes irregulars satèl·lits de la Via Làctia.
El centre de la regió està format pel cúmul d’estrelles brillants NGC 346. El torrent de radiació i d’energia que surt del cúmul d’estrelles més calentes crea una escultura de pols i gas en les àrees denses del voltant.

10.2.10

La nebulosa d'Orió. Imatge infraroja del telescopi VISTA

 
Credit:ESO/J. Emerson/VISTA. Acknowledgment: Cambridge Astronomical Survey Unit

Aquesta foto de la nebulosa d’Orió es va fer amb el nou telescopi VISTA (Visible and Infrared Survey Telescope for Astronomy) de 4,1 metres de l’observatori Paranal.

La nebulosa d'Orió és una incubadora estel·lar situada a 1.350 anys llum de la terra. La nova imatge en infraroig permet distingir moltes estrelles joves en formació que no es poden observar amb llum visible.



4.2.10

Evolució recent de les galàxies

La comparació del cens actual de galàxies (galàxies locals de la foto superior) amb el cens de galàxies de fa sis mil milions d'anys (galàxies llunyanes de la foto inferior) mostra que el nombre de galàxies espirals ha augmentat i que ha disminuït el nombre de galàxies peculiars.
Actualment, hi ha moltes més galàxies espirals (el 72%) que galàxies peculiars (10%), mentre que fa sis mil milions d'anys hi havia més galàxies peculiars (el 52%) que espirals (el 31%).
Els astrònoms pensen que aquesta evolució de les galàxies peculiars, que es converteixen en galàxies espirals, és causada pel gran nombre de col·lisions i fusions que s'han produït en el passat recent (hipòtesi de la reconstrucció espiral formulada pels astrònoms François Hammer i Rodney Delgado-Serrano).


Credit: NASA, ESA, Sloan Digital Sky Survey, R. Delgado-Serrano and F. Hammer (Observatoire de Paris)