La galàxia Messier 66 i el Triplet del Lleó

Aquesta imatge de la galàxia Messier 66, feta amb el telescopi espacial Hubble, mostra una galàxia espiral inusual, deformada per la interacció de les galàxies Messier 65 i NGC 3628. A la fotografia, es pot veure com la interacció amb les dues galàxies veïnes deforma els braços de l'espiral, que sembla que se superposin al disc principal. 

Image credit: NASA, ESA and the Hubble Heritage (STScI/AURA)-

ESA/Hubble Collaboration. Acknowledgement: Davide De Martin and Robert Gendler

El grup de galàxies, conegut amb el nom de Triplet del Lleó, es troba a 35 milions d'anys llum de la Terra, a la constel·lació del Lleó. Arp va incloure aquest grup en el seu catàleg de galàxies peculiars amb el número 317.

Imatge de galàxies molt llunyanes. Great Observatories Origins Deep Survey (GOODS) South field

Aquesta imatge composta, presa amb els quatre telescopis de 8,2 metres del Very Large Telescope (VLT) de l’ESO, mostra algunes de les galàxies més tènues mai vistes, situades a 10.000 milions d’anys llum de la Terra.

Credit: Crèdit:  ESO/M. ESO / M. Hayes Hayes

La galàxia ESO 306-17, una galàxia el·líptica

Credit: NASA, ESA and Michael West (ESO)

La galàxia ESO 306-17, que està situada a mil milions d’anys llum de la Terra, és un grup fòssil, una vella galàxia aïllada en un mar enorme de matèria fosca. Els grups fòssils són el resultat del xoc d'una galàxia amb les galàxies veïnes, que les va absorbint.

Les galàxies que, en aquesta foto, feta amb l'Advanced Camera for Surveys del telescopi Hubble el mes de novembre de 2008, sembla que envolten l'ESO 306-17, estan en realitat en un pla diferent, més properes a la Terra.

El Núvol Petit de Magallanes (2)

Credit: ESO

Aquesta segona imatge del Núvol Petit de Magallanes s’ha fet amb el Wide Field Imager del telescopi de 2,2 metres MPG/ESO del observatori La Silla, a Chile.

El Núvol Petit de Magallanes

Credit: NASA, ESA, and A. Nota (STScI/ESA)

En aquesta imatge del telescopi espacial Hubble, es pot veure una de les àrees més dinàmiques i intricades de l’univers on es formen estrelles, situada a 210.000 anys llum, al Núvol Petit de Magallanes.
Els Núvols de Magallanes són dues galàxies nanes irregulars satèl·lits de la Via Làctia.
El centre de la regió està format pel cúmul d’estrelles brillants NGC 346. El torrent de radiació i d’energia que surt del cúmul d’estrelles més calentes crea una escultura de pols i gas en les àrees denses del voltant.

La nebulosa d'Orió. Imatge infraroja del telescopi VISTA

 

Credit:ESO/J. Emerson/VISTA. Acknowledgment: Cambridge Astronomical Survey Unit

Aquesta foto de la nebulosa d’Orió es va fer amb el nou telescopi VISTA (Visible and Infrared Survey Telescope for Astronomy) de 4,1 metres de l’observatori Paranal.

La nebulosa d'Orió és una incubadora estel·lar situada a 1.350 anys llum de la terra. La nova imatge en infraroig permet distingir moltes estrelles joves en formació que no es poden observar amb llum visible.

Evolució recent de les galàxies

La comparació del cens actual de galàxies (galàxies locals de la foto superior) amb el cens de galàxies de fa sis mil milions d'anys (galàxies llunyanes de la foto inferior) mostra que el nombre de galàxies espirals ha augmentat i que ha disminuït el nombre de galàxies peculiars.
Actualment, hi ha moltes més galàxies espirals (el 72%) que galàxies peculiars (10%), mentre que fa sis mil milions d'anys hi havia més galàxies peculiars (el 52%) que espirals (el 31%).
Els astrònoms pensen que aquesta evolució de les galàxies peculiars, que es converteixen en galàxies espirals, és causada pel gran nombre de col·lisions i fusions que s'han produït en el passat recent (hipòtesi de la reconstrucció espiral formulada pels astrònoms François Hammer i Rodney Delgado-Serrano).

Credit: NASA, ESA, Sloan Digital Sky Survey, R. Delgado-Serrano and F. Hammer (Observatoire de Paris)

La galàxia del Remolí

Credit: NASA,ESA,S. Beckwith (STScI), and The Hubble Heritage Team (STScI/AURA)

El grup de galàxies format per la galàxia del Remolí (NGC 5194) i la galàxia NGC5195, situat a una distància de 23 milions d’anys llum, amb una magnitus aparent +8,4, és fàcilment observable a la constel·lació dels Llebrers (Canes Venatici). Les dues galàxies tenen una forta interacció que es manifesta en els nuclis opacs de gas dens, que es poden veure en els braços en espiral de la galàxia del Remolí.

Les dues galàxies formen part del grup M51, format també per la galàxia del Gira-sol (NGC 5055) i per les galàxies NGC 5023, NGC 5229, UGC 8313 i UGC 8331.

L'univers conegut

Credit & Copyright: American Museum of Natural History

La nebulosa NGC 6334

Credit: ESO

La nebulosa NGC 6334, també coneguda com nebulosa Urpa d’Os o Pota de Gat, que està situada a 5.500 anys llum de distància, a la costel·lació de l’Escorpí, és una àmplia regió de la nostra galàxia on s'han format estrelles masives.

Aquesta fotografia s’ha fet amb el telescopi MPG/ESO de 2.2 metres de l’observatori La Silla de Chile.