2009 és l’Any internacional de l’astronomia

La Unió Astronòmica Internacional i les Nacions Unides han declarat 2009 l’Any internacional de l’astronomia per commemorar que, fa 400 anys, Galileu va dirigir, per primera vegada, el telescopi cap al cel.
Dissortadament, la Unió Astronòmica Internacional oblida que també fa 400 anys que es va publicar el llibre de Kepler Astronomia nova.

Cúmul de Coma

El Cúmul de Coma fotografiat pel telescopi espacial Hubble.

Credit: NASA, ESA, and the Hubble Heritage Team (STScI/AURA). Acknowledgment: D. Carter (Liverpool John Moores University) and the Coma HST ACS Treasury Team.

Mapa de la Lluna

Google també ofereix a Internet un mapa de la Lluna amb quatre tipus de dades:

• Mapa visible, fet amb un mosaic d’imatges obtingudes per de la missió D.S.P.S.E (Deep Space Program Science Experiment), coneguda amb el nom missió Clementine.


• Mapa de relleu amb un codi de colors que representa l’altitud, generat per l'U.S. Geological Survey (USGS) i The Unified Lunar Control Network 2005.


• Una col·lecció de mapes topogràfics i geològics de vàries regions d ela Lluna.


• Una col·lecció de emplaçaments que relaten la història de la missió Apol·lo

Mapes de Mart

Google ofereix a Internet un mapa de Mart amb tres tipus de visualització:

• Un mapa de relleu amb un codi de colors que representa l’altitud. Aquest mapa s’ha elaborat amb les dades de l’altímetre laser orbital (MOLA) de la nau espacial Mars Global Surveyor, de la NASA.



• Un mapa visible, fet amb la combinació d’imatges de la càmera orbital (MOC) de la nau espacial Mars Global Surveyor, de la NASA.



• Un mapa d’infrarojos, fet amb el sistema d’imatges d’emissió tèrmica (THEMIS) de la nau espacial Mars Odyssey, de la NASA .

Per la seva part, l'U.S. Geological Survey (USGS) té a Internet un mapa de Mart que ofereix una molt extensa informació amb diversos tipus de visualització i tres visors: un visor d'imatges general, un visor geològic i un visor de la base de dades de cràters i dunes.

El planeta Mart i Kepler

L’obra Astronomia nova (1609) de Kepler és el resultat de més de deu anys d’investigació sobre el moviment del planeta Mart.
El model cosmològic predominant a principis del segle XVII era el model geocèntric ptolemaic. La Terra, immòbil, ocupa el centre de l'univers. Al voltant de la Terra, giren els planetes, la Lluna i el Sol. Les estrelles són una esfera fixa que gira al voltant de la terra. Per resoldre el problema del moviment aparent dels planetes (retrogradació, variació de la brillantor i diferent durada de les revolucions del astres), Ptolomeu introdueix en el segle II els epicicles i els deferents.

Ptolomeu, Almagestum. Opus ingens ac nobile omnes Celorum motus continens.Felicibus Astris eat in lucem

Els epicicles i els deferents són cercles sobre els quals orbiten els planetes. Els deferents són cercles de gran radi que tenen com a centre la Terra. Els epicicles són cercles de radi més petit sobre els quals giren el planetes. El centre de l’epicicle, que se situa sobre el deferent, gira al voltant de la Terra.

Tycho Brahe (1546-1601) postula un model geocèntric evolucionat basat en els epicicles i els deferents. Segons aquest model, Mart, Venus, Júpiter i Saturn giren al voltant del Sol, i aquest i la Lluna giren al voltant de la Terra.

Tycho Brahe, Tychonis Brahe Astronomiae instauratae mechanica

Kepler és un heliocèntric convençut, seguidor de Copèrnic. Per substituir els models geocèntrics de Ptolomeu i de Tycho Brahe, massa complicats i allunyats del seu ideal d'harmonia i elegància, Kepler busca un model d'òrbites heliocèntriques simples, que expliquin les observacions i permetin predir les posicions futures dels astres.
A la part IV d’ Astronomia nova, Kepler, basant-se en les observacions fetes per Tycho Brae, estudia els models d’òrbita que poden explicar els moviments del planeta Mart. El resultat de l’anàlisi és que l’òrbita de Mart i de la Terra han de ser el·líptiques, amb el Sol en un del focus de l’el·lipse. Només unes òrbites el·líptiques poden explicar el moviment històric del planeta i poden servir per fer prediccions de la situació futura.