L’Accademia dei Lincei

L'any 1603, a Roma, Federico Cesi, naturalista, amb els seus amics Johannes van Heek (conegut com Giovanni "Ecchio"), Francesco Stelluti i Anastasio de Filiis van constituir l’Accademia dei Lincei, denominada així per l’excepcional agudesa visual atribuïda al linx, amb l’objectiu de desvelar els secrets de la natura que observaven lliurement, allunyats dels vincles amb la tradició i l'autoritat.

El document fundacional de l'Acadèmia, Primum Consilium Linceorum, del 12 d'octubre de 1603, amb el títol escrit amb caràcters xifrats, recull el nom, les armes, les divises i les funcions de cadascun dels quatre socis: Johannes van Heek, Illuminatus, assumeix el rol de lector de filosofia platònica i metafísica, i pren com a símbol la Lluna que rep la llum del Sol, amb la divisa Patre à luminum. Federico Cesi, Coelivagus, és lector de botànica i pren com a símbol l’àliga que mira el Sol, amb la divisa Utrumque. Francesco Stelluti, Tardigradus, es dedica a les matemàtiques i a la geometria, pren com a escut Saturno amb la divisa Quo serius eo citius. Anastasio de Filiis, Eclipsatus, expert en història, secretari dels Lincei, pren com a armes la Lluna en eclipsi i el lema Spero lucem.



El 25 d’abril de 1611, Galileu Galilei es va incorporar a l’Accademia dei Lincei. El 1613, l’Accademia dei Lincei publica l’Istoria e dimostrazioni intorno alle macchie solari e loro accidenti comprese in tre lettere scritte all’illustrissimo signor Marco Velseri Lince, amb la signatura de Galileo Galilei Linceo.