Interacció de la matèria fosca i la matèria visible al cúmul de galàxies MACSJ0025.4-1222

Credit: NASA, ESA, CXC, M. Bradac (University of California, Santa Barbara, USA), and S. Allen (Stanford University, USA).

Una gran col·lisió entre cúmuls de galàxies ha estat captada pel telescopi espacial Hubble i per l'observatori de raig X Chandra. Aquesta descomunal col·lisió, produïda al cúmul de galàxies MACSJ0025.4-1222, aporta evidències sobre l’existència de la matèria fosca i sobre les seves propietats. La matèria fosca és un tipus de matèria que no es pot detectar directament perquè no emet ni reflecteix radiació electromagnètica.
Per elaborar la fotografia s’han fet servir imatges visibles obtingudes pel telescopi Hubble, que mostren la distribució total de matèria, i dades de l’observatori orbital Chandra, que mostren la matèria visible, principalment gas calent (de color rosa a la foto), molt brillant en raigs X. A partir de les imatges visibles, fent servir la tècnica de la lent gravitacional, s’han acolorit amb blau les àrees ocupades per la matèria fosca.

La galàxia Perseus (NGC 1275 )

Crèdit: NASA, ESA, NRAO i L. Frattare (STScI). Crèdit de Ciència: Raig X: NASA/CXC/IoA/A.Fabian et al.; Ràdio: NRAO/VLA/G. Taylor; Òptic: NASA, ESA, l'Herència Hubble (Col·laboració De STScI/AURA)-ESA/Hubble, i A. Fabian (Institut d'Astronomia, Universitat de Cambridge, l'UK)

.

La galàxia Perseus (NGC 1275 ), coneguda per la seva font de ràdio Perseus A, és un important emissor de raigs X a causa de la presència d’un forat negre supermassiu en el seu centre.
Aquesta imatge, que és el resultat de la combinació d’imatges de diferents llargades d’ona, ens mostra les dinàmiques violentes de la galàxia i les emissions de llum visible, de radio i de raigs X.
Per fer la foto s’han fet servir dades de la càmera ACS del telescopi espacial Hubble, que ha captat les longituds d’ona visibles representades amb els colors vermell, verd i blau. També s’han fet servir les dades d'ones de ràdio (0,91 metres) de l’observatori radioastronòmic Very Large Array del NRAO, representades en la fotografia pels lòbuls rosats del centre de la galàxia. Finalment, s’han afegit les dades de raig X de l’observatori orbital Chandra, obtingudes amb l’espectòmetre avançat d’imatges CCD (ACIS), i representades amb el color violeta.

2009 és l’Any internacional de l’astronomia

La Unió Astronòmica Internacional i les Nacions Unides han declarat 2009 l’Any internacional de l’astronomia per commemorar que, fa 400 anys, Galileu va dirigir, per primera vegada, el telescopi cap al cel.
Dissortadament, la Unió Astronòmica Internacional oblida que també fa 400 anys que es va publicar el llibre de Kepler Astronomia nova.

Cúmul de Coma

El Cúmul de Coma fotografiat pel telescopi espacial Hubble.

Credit: NASA, ESA, and the Hubble Heritage Team (STScI/AURA). Acknowledgment: D. Carter (Liverpool John Moores University) and the Coma HST ACS Treasury Team.

Mapa de la Lluna

Google també ofereix a Internet un mapa de la Lluna amb quatre tipus de dades:

• Mapa visible, fet amb un mosaic d’imatges obtingudes per de la missió D.S.P.S.E (Deep Space Program Science Experiment), coneguda amb el nom missió Clementine.


• Mapa de relleu amb un codi de colors que representa l’altitud, generat per l'U.S. Geological Survey (USGS) i The Unified Lunar Control Network 2005.


• Una col·lecció de mapes topogràfics i geològics de vàries regions d ela Lluna.


• Una col·lecció de emplaçaments que relaten la història de la missió Apol·lo

Mapes de Mart

Google ofereix a Internet un mapa de Mart amb tres tipus de visualització:

• Un mapa de relleu amb un codi de colors que representa l’altitud. Aquest mapa s’ha elaborat amb les dades de l’altímetre laser orbital (MOLA) de la nau espacial Mars Global Surveyor, de la NASA.



• Un mapa visible, fet amb la combinació d’imatges de la càmera orbital (MOC) de la nau espacial Mars Global Surveyor, de la NASA.



• Un mapa d’infrarojos, fet amb el sistema d’imatges d’emissió tèrmica (THEMIS) de la nau espacial Mars Odyssey, de la NASA .

Per la seva part, l'U.S. Geological Survey (USGS) té a Internet un mapa de Mart que ofereix una molt extensa informació amb diversos tipus de visualització i tres visors: un visor d'imatges general, un visor geològic i un visor de la base de dades de cràters i dunes.

El planeta Mart i Kepler

L’obra Astronomia nova (1609) de Kepler és el resultat de més de deu anys d’investigació sobre el moviment del planeta Mart.
El model cosmològic predominant a principis del segle XVII era el model geocèntric ptolemaic. La Terra, immòbil, ocupa el centre de l'univers. Al voltant de la Terra, giren els planetes, la Lluna i el Sol. Les estrelles són una esfera fixa que gira al voltant de la terra. Per resoldre el problema del moviment aparent dels planetes (retrogradació, variació de la brillantor i diferent durada de les revolucions del astres), Ptolomeu introdueix en el segle II els epicicles i els deferents.

Ptolomeu, Almagestum. Opus ingens ac nobile omnes Celorum motus continens.Felicibus Astris eat in lucem

Els epicicles i els deferents són cercles sobre els quals orbiten els planetes. Els deferents són cercles de gran radi que tenen com a centre la Terra. Els epicicles són cercles de radi més petit sobre els quals giren el planetes. El centre de l’epicicle, que se situa sobre el deferent, gira al voltant de la Terra.

Tycho Brahe (1546-1601) postula un model geocèntric evolucionat basat en els epicicles i els deferents. Segons aquest model, Mart, Venus, Júpiter i Saturn giren al voltant del Sol, i aquest i la Lluna giren al voltant de la Terra.

Tycho Brahe, Tychonis Brahe Astronomiae instauratae mechanica

Kepler és un heliocèntric convençut, seguidor de Copèrnic. Per substituir els models geocèntrics de Ptolomeu i de Tycho Brahe, massa complicats i allunyats del seu ideal d'harmonia i elegància, Kepler busca un model d'òrbites heliocèntriques simples, que expliquin les observacions i permetin predir les posicions futures dels astres.
A la part IV d’ Astronomia nova, Kepler, basant-se en les observacions fetes per Tycho Brae, estudia els models d’òrbita que poden explicar els moviments del planeta Mart. El resultat de l’anàlisi és que l’òrbita de Mart i de la Terra han de ser el·líptiques, amb el Sol en un del focus de l’el·lipse. Només unes òrbites el·líptiques poden explicar el moviment històric del planeta i poden servir per fer prediccions de la situació futura.

Harmonices Mundi (1619) i la tercera llei de Kepler

En 1619, Kepler publica el llibre Harmonices Mundi, que conté la primera formulació de la tercera llei: per a qualsevol planeta, el quadrat del seu període orbital és proporcional al cub de la distància mitjana amb el Sol.

En aquest llibre, Kepler reprèn la teoria formulada en Misterium cosmographicum.
Kepler considera que l’univers està regit per lleis harmòniques, i intenta explicar els moviments planetaris segons les proporcions entre diversos poliedres, que relaciona amb escales musicals: cada planeta produeix un to musical amb la seva rotació al voltant del Sol. Les variacions de velocitat del planetes produeixen les variacions de les notes.
La formulació de la tercera llei és el resultat d’aquestes recerques sobre les proporcions dels tons musicals i les formes dels sòlids polièdrics, i sobre l'harmonia.

Les dues primeres lleis de Kepler i Galileu

L’any 1609, 24 anys abans de la condemna a Galileu Galilei, Kepler va publicar a Praga el llibre Astronomia nova aitologetos sev physica coelestis, tradita commentariis de motibvs stellae Martis, ex observationibus G. V. Tychonis Brahe: jussu et sumptibus Rvdolphi II . romanorum imperatoris etc.: Plurimum annorum pertinaci studio elaborata Pragae.
En aquest llibre, Kepler enuncia dues de les seves lleis:

• Els planetes es desplacen en òrbites el·líptiques amb el Sol situat en un dels focus de l’el·lipse.


• El radi vector d'un planeta escombra àrees iguals en intervals de temps iguals.

L’obra de Kepler és acceptada i no provoca la reacció que provoca Galileu. Les raons són diverses:

• Kepler, a Praga, està sota la protecció de l’emperador, mentre Galileu, a Roma, està sota el poder del Papa i de l’Església;
• Kepler escriu en llatí, llengua molt minoritària en els segles XVI i XVII, mentre que Galileu publica en Italià la majoria de la seva obra;
• Les tesis i argumentacions de Kepler poden ser interpretades com un model matemàtic formulat per explicar els moviments dels planetes, mentre que les afirmacions de Galileu no poden ser més que afirmacions cosmològiques;
• Finalment, les argumentacions de Galileu conviden a reafirmar l’observació encara que contradigui l’autoritat.

Dibuix de l'univers

El meu fill, en Max, m'ha regalat aquest dibuix de l'univers amb un coet, el sistema solar, galàxies i una estrella.

Panoràmica de la Nebulosa de Carina (NGC 3372)

En aquesta imatge espectacular de la Gran Nebulosa de Carina (NGC 3372), situada a la constel·lació de Carina, anomenada així perquè és la quilla de l’antiga gran constel·lació Nau d’Argos, el vaixell de Jasó i els Argonautes, està formada per la composició de 48 fotografies fetes amb la càmera ACS del telescopi espacial Hubble. El color vermell correspon a emissions de sulfur, el verd, a emissions d’hidrogen i el blau, a emissions d’oxigen.

La Gran Nebulosa de Carina, situada a 7.500 anys llum de la Terra, abasta més de 300 anys llum i allotja l’estrella supermassiva Eta Carina, una estrella variable que fou observada per Halley el 1677, quan tenia una magnitud de 4. Cap a 1840 era una de les estrelles més lluminoses de l’univers, i avui dia té una magnitud canviant entre 6 i 8.

Credit: NASA, ESA, N. Smith (University of California, Berkeley), and The Hubble Heritage Team (STScI/AURA)

La Fada de la Nebulosa de l'Àliga (M16 o NGC 6611)

La Fada de la Nebulosa de l’Àliga és un pilar de pols gegantí, de 10 anys llum d’alçada.

Credit: NASA, ESA, and The Hubble Heritage Team STScI/AURA)

.

La Nebulosa de l'Àliga és un cúmul obert (M16) associat a una nebulosa difusa IC4703. Està situat en la constel·lació Serp, a la seva cua (Serpens Cauda). Es tracta d'un gran núvol de gas i pols interestel·lar on es creen estrelles.

Les Galàxies de les Antenes (NGC 4038 , NGC 4039) són més pròximes a la Terra que no es pensava

La imatge de l’esquerra, presa per Robert Gendler, mostra les dues galàxies NGC 4038 i NGC 4039, conegudes com les Galàxies de les Antenes, que es troben en la tercera fase de col·lisió galàctica.
La imatge de la dreta, presa amb la càmera ACS del telescopi orbital Hubble, mostra un tros de la cua originada per la marea gravitatòria d’aquestes galàxies. El component visible principal són estrelles blaves joves recentment formades fora del gas que s'acumula al llarg de l’eix central de la cua. També es poden veure moltes galàxies de fons vermelles. La regió és plena de milers d'estrelles vermelles dèbils, només visibles quan es fa un zoom sobre la imatge.

S’han mesurat els colors i la brillantor de les estrelles vermelles gegants del sistema i s’ha deduït que les Galàxies de les Antenes són molt més properes que no s’havia pensat: 45 milions d’anys llum, en lloc dels 65 milions d’anys llum que s’atribuïen.

Credit: NASA, ESA & Ivo Saviane (European Southern Observatory)/Robert Gendler

Sentència de condemna a Galileu Galilei (1633)

“Decimos, pronunciamos sentenciamos y declaramos que tú, el susodicho Galileo, por los hechos deducidos en el proceso y por ti confesados, para este Santo Oficio te has hecho vehementemente sospechoso de herejía por haber sostenido y creído la doctrina, falsa y contraria a las Sagradas y divinas Escrituras, que mantiene que el sol es centro de la tierra y que no se mueve de oriente a occidente, y que la tierra se mueve y no es centro del mundo; y que se puede tener y defender por probable una opinión después de ser declarada y definida como contraria a las Sagradas Escrituras. Consiguientemente, has incurrido en todas las censuras y penas que imponen y promulgan los cánones sagrados y otras constituciones generales y particulares contra los delincuentes de tu clase.”

"Diciamo, pronunziamo sentenziamo e dichiaramo che tu, Galileo sudetto, per le cose dedotte in processo e da te confessate come sopra, ti sei reso a questo S.o Off.o veementemente sospetto d'eresia, cioè d'aver tenuto e creduto dottrina falsa e contraria alle Sacre e divine Scritture, ch'il sole sia centro della terra e che non si muova da oriente ad occidente, e che la terra si muova e non sia centro del mondo, e che si possa tener e difendere per probabile un'opinione dopo esser stata dichiarata e diffinita per contraria alla Sacra Scrittura; e conseguentemente sei incorso in tutte le censure e pene dai sacri canoni e altre constituzioni generali e particolari contro simili delinquenti imposte e promulgate. Dalle quali siamo contenti sii assoluto, pur che prima, con cuor sincero e fede non finta, avanti di noi abiuri, maledichi e detesti li sudetti errori e eresie, e qualunque altro errore e eresia contraria alla Cattolica e Apostolica Chiesa, nel modo e forma da noi ti sarà data.
E acciocché questo tuo grave e pernicioso errore e transgressione non resti del tutto impunito, e sii più cauto nell'avvenire e essempio all'altri che si astenghino da simili delitti. Ordiniamo che per publico editto sia proibito il libro de' Dialoghi di Galileo Galilei.
Ti condaniamo al carcere formale in questo S.o Off.o ad arbitrio nostro; e per penitenze salutari t'imponiamo che per tre anni a venire dichi una volta la settimana li sette Salmi penitenziali: riservando a noi facoltà di moderare, mutare o levar in tutto o parte, le sodette pene e penitenze. E così diciamo, pronunziamo, sentenziamo, dichiariamo, ordiniamo e reservamo in questo e in ogni altro meglior modo e forma che di ragione potemo e dovemo.”

Text complet en italià de la sentència de condemna a Galileu Galilei

Archivi Digitali Integrati di Risorse Galileiane

L'Instituto e Museo di Storia della Sciencia da Firenze ha creat un centre de recursos sobre Galileu Galilei, la Galileo//thek@, que és una biblioteca digital que recull textos, imatges, documents, bibliografia, repertoris cronològics, lèxics, índex temàtics, catàlegs d'objectes i d'experiments, etc.

L’Accademia dei Lincei

L'any 1603, a Roma, Federico Cesi, naturalista, amb els seus amics Johannes van Heek (conegut com Giovanni "Ecchio"), Francesco Stelluti i Anastasio de Filiis van constituir l’Accademia dei Lincei, denominada així per l’excepcional agudesa visual atribuïda al linx, amb l’objectiu de desvelar els secrets de la natura que observaven lliurement, allunyats dels vincles amb la tradició i l'autoritat.

El document fundacional de l'Acadèmia, Primum Consilium Linceorum, del 12 d'octubre de 1603, amb el títol escrit amb caràcters xifrats, recull el nom, les armes, les divises i les funcions de cadascun dels quatre socis: Johannes van Heek, Illuminatus, assumeix el rol de lector de filosofia platònica i metafísica, i pren com a símbol la Lluna que rep la llum del Sol, amb la divisa Patre à luminum. Federico Cesi, Coelivagus, és lector de botànica i pren com a símbol l’àliga que mira el Sol, amb la divisa Utrumque. Francesco Stelluti, Tardigradus, es dedica a les matemàtiques i a la geometria, pren com a escut Saturno amb la divisa Quo serius eo citius. Anastasio de Filiis, Eclipsatus, expert en història, secretari dels Lincei, pren com a armes la Lluna en eclipsi i el lema Spero lucem.



El 25 d’abril de 1611, Galileu Galilei es va incorporar a l’Accademia dei Lincei. El 1613, l’Accademia dei Lincei publica l’Istoria e dimostrazioni intorno alle macchie solari e loro accidenti comprese in tre lettere scritte all’illustrissimo signor Marco Velseri Lince, amb la signatura de Galileo Galilei Linceo.

Les taques solars en 1612

El 1612, entre el 2 de juny i el 21 d’agost, Galileu Galilei va realitzar una sèrie de 38 observacions del moviment de les taques solars. El resultat d’aquestes observacions va ser la publicació del llibre Istoria e dimostrazioni intorno alle macchie solari e loro accidenti comprese in tre lettere scritte all’illustrissimo signor Marco Velseri Linceo, Roma 1613, publicat per l'Accademia dei Lincei.

El projecte Biblioteca Digitale dell'Accademia dei Lincei preveu la digitalització de les obres impreses i manuscrites de l’Accademia.

En aquestes imatges reprodueixo les observacions fetes per Galileu entre el dia 20 i el dia 23 de juny de 1612.

Telescopi reflector Cassegrain

Telescopi reflector Cassegrain del Recueil de planches pour la nouvelle édition du dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, avec leur explication, tome troisième, Lausanne et Berne, 1781.

El text que acompanya les làmines diu: "Fig.I. Diagramme du micoscope de Newton. 2. Diagramme du microscope à réflexion inventé par M. Barker. 3. Le microscope monté, qui peut servir aussi de télescope grégorien."

.

Fa temps que no miro ni les estrelles ni els planetes

... ni cap objecte estel·lar amb el telescopi, que tinc embalat i ben guardat a l’espera de disposar d’espai i de temps per fer noves observacions.